f i c c i ó n

la por

:julia canosa::

La por ha estat companya meva des de la puta tendra infància on, mirant-me als ulls des del mirall (com va poder colar-s’hi? Com s’ho va fer?) em va deixar dita una coseta interessant: “Jo no marxo amb sabó, subnormal”. Així que me la vaig refregant de tant en tant i a vegades sembla que no hi és i camino més lleugera, però sempre que m’assec a escriure o a dir la veritat, m’ataca, la capulla, surt de les orelles o de la vagina, mai no ho sé amb certesa, la picor s’assembla, i em viola, t’ho juro. M’estripa les robes, les redueix a cendra, em diu el nom del porc, se’n fot de mi a riallades curtes i seques.
La única manera que tinc de vèncer-la és lliurant-me a ella; “oh, sí, sí, dóna-me’n més, fica-me-la tota, no paris, no paris” Aleshores ja no li fa tanta gràcia i marxa. Li acabes agafant el gustet a les violacions de la por, i al final et resulta imprescindible. En èpoques de sequera sexual estava contenta dels assalts de covardia, com a mínim, és emocionant.
Benvingut al reialme de la Por, que la té enorme.

[volver al index]

© :: julia canosa :: www.yambria.org ::barcelona :: 2007

• f i c c i ó n
• a c c i ó n