 |
corresponsalías |
![polémicas [risas]](../../yambria1/img/polemicas.jpg){kind=small}
|
| Elogi del paper de wàter[2] |
|
| Arriba la il.luminació.
De sobte, tot s’atura al meu voltant. Fins i tot, el moviment
regular de les meves extremitats inferiors ha adoptat una posició
absolutament antiestàtica. Aixeco la mirada, conscient que no
s’hem pot veure i observo. Veig els turistes grassos, no acostumats
a fer quilometres i ponts i ponts i quilometres per els camins erràtics
de la ciutat, amb unes càmeres fotogràfiques macromegàliques
destinades a ensenyar als companys d’oficina les meravelles d’una
ciutat que (diuen) es tant bonica, la ciutat que han vist però
no mirat. Cap ni un, però ostenta un paquet de rotllos de paper
de vater sota el braç. Per què? Perque ja se n’encarrega
el personal de l’hotel on s’hostatgen de la reposició
dels adminicles necessaris per a la cobertura de les seves necessitats
fisiològiques. Els hi canvien els llençols, les tovalloles
i, com no, els hi faciliten paper de vàter. Jo, com a humil estudiant,
si que m’he de preocupar d’aquestes tasques rutinàries.
He aquí la diferència, la GRAN diferència. El paper
de wàter, aquest humil consumible de la higiene diària,
analfabet, quasi, és el que em defineix com a habitant de la
ciutat i garantitza la meva ciutadana IDENTITAT. Gràcies PAPER DE WÀTER.
volver
[1] [2]
|