| -No
es pregunta una cosa així a la gent.
-Si vols saber si els teus alerons reciten versos d´en José
Hierro, sí.
-Crec que exageres una mica, no et sembla?
-Una vegada vaig veure un documental pseudo científic en el que
parlaven d’un experiment. Primer posaven una truja tota suada
a dalt d’una mena de rampa per truges suades i la feien sortir.
A continuació entraven els garrins a la porquerissa i se n’anaven
tots directes allà on la truja s’havia estat rebolcant
uns minuts abans. La meva mare gairebé es fot a vomitar, però
jo ho vaig trobar tot molt sexi.
-Sexi.
-Sí.
-I si trobes que una colla de garrins sentin atrets per l’olor
d’una truja suada, per què m’has de venir tocant
els collons sobre l’olor de les meves axil•les?
És per coses així que te’n vas adonant que potser
estiguessis enamorat d’algun, quan te’n adones que un altre
estat de confiança ha estat conquerit, una altra porta ha estat
oberta, que et comuniques amb aquella persona d’una manera amb
la que no et comuniques amb ningú més. La Consuelo s’havia
posat a pensar en veu alta, els seus pensaments eren verbalitzats a
mida que s’anaven produint, i per a mí allò podia
arribar a ser amor. Comunicació.
-Vull dir que trobo que les olors corporals són sexis, això
està molt clar, i encara que tú et neguis a admetre-ho,
també. Això de la teva olor només ho he dit per
què crec que és una cosa que et distingeix de la resta
de gent. És una cosa que et distingeix de mi, per exemple-. Vaig
posar-me a riure. La Consuelo em mirava amb els braços creuats.-De
debò, Consu, no ho he dit com si fos alguna cosa dolenta.. No
és que et facin pesta ni res, és només que et fan
una olor característica... Et fan olor a tú.
-Ja sé què vols dir. És el que em passa quan a
l’escola li agafo el llapis a un dels nens per fer-li punta, saps?
i me´n adono que si li acabo fent punta ens quedarem sense llapis,
de tant petit que és. Aquell llapis em fa pensar en tu. Però,
en canvi, l’olor no és exactament la mateixa.
-Penses que els llapisos són sexis? Tia, estàs com una
campana.
-Sí, sí- La Consuelo no s’ha empaçat l´am.
Ella sap que jo sé. Sé que el meu penis no és el
més gran que ha estat dins de la meva companya. Als vestuaris
el meu penis mai ha sigut el més gran (una vegada vaig anar a
jugar un partit de tenis a dobles i al vestuari, el meu penis seguia
sense ser el més gran).
-El meu penis no és com un llapis al que ja no li pots fer punta.
-Anda que no.
-El que vull dir és que hi ha penis que són més
petits que els meus.
-Segur que has consultat més llibres de medicina que jo. Algun
cas hi deu haver hagut abans que el teu.
-Ets una mala puta.
-No t´enfadis, Alfred (sempre deia Alfred amb accent a l´A,
m’agradava més que no pas de l’altra manera. Em feia
pensar en el mestre del suspens), no és que el tinguis molt petit.
El tamany em fa pensar en tu, ja està.- I aleshores, després
de dutxar-se amb la porta tancada, després de no deixar-me veure
fotografies de quan era adolescent (segur que duia samarretes de NOFX),
després de tantes vegades de posar-se la ma plana al davant de
la boca, closa, quan es tira un d’aquells rots interioritzats
que déu meu tant de fàstic fan, aleshores va i es tira
un pet impressionant, d’aquells que sembla que hagi sigut expulsat
per tres supercolons carregats de broccoli. Us prometo que el vell matalàs
de ca la meva àvia va fer com una mena d’ona expansiva
l’epicentre de la qual era l’esfínter de la noia
més maca de Cornellà.
-Em sembla que m’estic enamorant de tu -li dic, i va i es posa
encara més vermella.
atrás
[1] [2]
[volver al index]
© ::manel peña:: habla@yambria.org
:: barcelona:: 2006
|
![polémicas [risas]](../../yambria1/img/polemicas.jpg){kind=small}
